D'abans de pujar al cel amb els bitllets pagats però el destí incert.
Rebre una telefonada de l'al·lota que et fa somriure.
Beure un glop de cervesa alemana baratera del SYP i creuar les cames, et fan sentir que una vegada més i no podrà ser d'una altra manera: tot anirà bé.
Es moix que se troba en carrer incert, la roba estesa sense recollir, la maleta buida. Els darrers treballs sense presentar, la maleïda convocatòria de setembre.
Rebre una telefonada de l'al·lota que et fa somriure i te trasmet pau. Penses que voldries tenir l'oportunitat de defensar-la, amb una força irracional; com un cavaller medieval que salva l'honor de la seva estimada, i ella finalment cau mig acubada als t/seus braços.
Els nirvis d'abans de partir, un poc ofegats pel pressing de les presses de darrera hora.
La primera cervesa a l'aeroport, amb un cambrer foraster amb qui empatitzes.
Els homes sensibles. Els homes raros i sensibles.
Tot això té significat. Ho té per mi,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada