Indian stuff

A la India, el més habitual és que t'hagis de moure amb tren per fer grans distàncies, pero això és divertit que a l'entrada dels vagons hi ha una llista amb el nom dels passatgers (això ho vaig descubrir el darrer dia).








Si vos hi fixau a la foto que ve hi ha el meu nom entre Pradips i Amitas!









Animals a la India: Monees.
Justament aquesta li acabava de robar el platan a un pobre home que s'ho va agafar a broma i es va posar a riure com la resta de la gent que havia vist la rapidesa amb que es mouen aquests animals. Per empatia jo també.








L'home de la foto que ve a continuació està tocant un peculiar instrument de percussió, es tracta del DHOLAK. És un tambor que té dues cares i que s'agafa pel coll. És una eina bàsica pel que es considera música Punjab (Punjabi és el nom d'una de les regions al Nord de la India, considerada allò més autèntic en quant a tradició). Per un costat se toca com un bombo per marcar el ritme, i per l'altra cara és una caixa molt aguda. Has d'utilitzar unes baquetes que són elàstiques per poder fer redobles ràpids amb el canell només amb una mà!











Vespas i Lambrettas. India n'és plena de motos encara que la majoria en un estat bastant fet pols. Totes amb afegits molt guapos, com aquesta amb l'OM.











Aquí és molt habitual veure creus esvàstiques per tot. Pel que es veu swasti en sànscrit vol dir prometedor, benèvol, de bones accions, portador de sort. La veus als autoricshows, a les cases...per tot. He llegit que la primera esvàstica de la que se té constància té més de 2000 anys d'antiguitat. Putes nazis!









Si no vaig equivocat, aquest és un bust de SHIVA, el tercer Déu de la triada hindú (amb VISHNU i BRAHMA). És de colr blau perquè va beure verí en l'època en què els déus agitaren els oceans.








He arribat a agafar trens de 17 hores per viatjar d'un lloc a l'altre, i me feia ganes penjar aquesta foto per posar punt i final a les escriptures del viatge.
Fins aquí hem arribat!

UN POC DE FRIKISME

Total, que m`he quedat sense temps pero no havia acabat d`escriure. Penj un parell de fotos realment frikis del que estic captant aquests deies a India.
Per exemple:

El Bhangra Sound System! Passejant pels carrers de Risikesh aixo si arrossegat per 5 persones perque pel que es veu xupa massa bateria i s`ha quedat sense energia. No tenc ni idea de com pot sonar aixo, pero segur que potent.









Punks a la India! Be, en realitat son els admiradors de Krishna a les pulles a les gates del riu ganges a Varanasi, pero amb la camiseta militar ho semblava! Pel que es veu se rapen tot el cap i se deixen nomes uns pels a la part del clatell.












El partit comunista de la India, tambe present amb posters a la ciutat de Benares, i amb una seu central. No oblidem que de la India a Russia i sobretot a la Xina hi ha una passa (o dues).

Strong & Beauty

Be, lo primer moltes gracies pels comentaris perque m`han fet molta il.lusio. No se molt be per on comencar, o sigui que comencare per final, que es el que mes a prop tenc. Fa una estona dues al.lotes txeques me l`han liat, i de quina manera. Ja se sap que quan viatges te juntes amb gent de tota casta. Ahir dormia amb 3 sevillanos (un del recre, un del betis i un del sevilla!) a un hotel aqui a Jaipur. Tot de puta mare. Pero varen pillar bitllets per partir cap a un altre lloc i jo vaig coneixer una escocesa i dues germanes txeques, amb bastant mal rollo des del principi... No me vull estendre massa sobre aquesta questio, pero el tema es que avui mentre dinavem a un bar d`homes amb les llums fosques perque venen alchohol i qui mes qui menys va gat, una de les ties ha agafat i ha comencat a xerrar amb un indi. El tio li ha dit si volia anar a comprar tabac amb ell, i va la subormal, s`aixeca de la taula i se pira amb ell. Total que passen 10 minuts... 20... mitja hora! i la tia que no ve... i el company del tio amb el que s`havia pirat que tambe desapareix del bar! Li he hagut de dir a la germana que de cap manera aixo era normal i que fes el favor de preocupar-se pel que estava passant. Al final no ha passat res, pero hi ha hagut moments de tensio que te cagues perque sinzerament, que a aquesta tia l`haguessin violat o feta bocins, hagues estat el mes natural del mon. Com pot una al.lota entrar a un bar a la India i anar-se`n amb la vespa del primer gilipolles que se troba? Are she crazy or what? Putes txeques! A banda, i canviant de tema, he estat a Vanarasi, la ciutat santa de la India. Tot molt religios, la gent es saluda amb Namastes sempre. La foto es amb en Charlie, i la ferem a una de les tendes de musica que he trobat. Es molt catxonda! Fent amics com na Beatrice i en Thomas de Nottingham, dels que ja m`he fet friend for life.
Mes musica, mes cinema. Vaig veure Haddippa! Pel.li que ara esta pegant molt fort i es a tots els cinemes on surt una de les al.lotes mes precioses que he vist en la vida: Strong & Beauty.
I mes musica, i mes caminates interminables per arribar a Palaus preciosos. Avui m`he perdut. I he estat com 15 minuts al Palau Amber de Jaipur fent voltes i mes voltes per passadissos que tots eren iguals i no hi havia manera de sortir: que si puja escala, baixa escala, aixo ja ho he vist, aixo no me sona.... joder! Al final, quan ja e comencava a agobiar... tatxaan! i buuuuf!
Esper que la gent que estic coneguent m`envii ses fotos que estic fent, perque la mitat dels dies me la deix a l`hotel.
Me tanquen el `ciber` i encara no he acabat!
Dema mes.
Salut!

WHEN I SAY LP I MEAN LP!!

Si, semblava impossible, pero quan un se proposa una cosa: l`aconsegueix!! : I`ve got vynils a la India!! Punjab sounds, ja veurem que tal, ara be la qualitat es immillorable. Tambe un parell de cds amb el millor del que sona per aqui ara mateix en el mon del Bhangra. No es facil trobar bona musica perque la majoria de la que passen pels canals de la tele es just bullshit. I dont know why, pero aquests dies de tant parlar en angles se m`esta aferrant el catalanglish.
4rt dia a Agra on hi ha el famossissim Taj Mahal. Autorickshow, sortejar decenes de pesadissims venedors ambulants, pagar una pasta, tirar dues fotos i partir. Be ja ho sabiem. M`encanta aquest pais. Mentre escric aquest mail he fet un business interessant. Just a darrera meu hi ha son pare de qui du es quiosc dormint a un banc, just a 50cm des meu clatell. Se desperta es tio i entren dos al.lots amb uns posters que te cagues de guapos, segurament els estan penjant ara pels carrers, encara que me diuen que son per enviar a uns amics a paris. Negocii super a la baixa i I`ve got it! Un poster que te cagues psicodelic d`un mag amb colors fosforecents que (si arriba viu a Palma!) coronara l`estudi de 77, i quedara precios.
Avui vespre parteix el night train a varanasi, la ciutat on la gent crema i se banya i defeca i pixa i banya els animals i beu al riu Ganga. Alla he quedat amb en charlie, de la colla dels francesos,(i ara amb Jacko capo de sa factoria de so).Tambe he tengut la sort d`anar al cine, i tot i que era un poc pijales no me va decebre gens. Una tipica pel.li de Boolywood: musica bhangra, balls, ties bonissimes, motos i cotxes de luxe, pares autoritaris (la protagonista li deia constantment a son par Papuchi!! jaja). I no res que si ara t`estim ara no, ara si ara no i al final...... We love all of you bastards.
Yes sir, aquesta es una de les frases que me rebenta de ser del primer nom, pero que hi farem?
Crec que en un futur me comprare un portatil. Acab de penjar un programa de radio 77 des de la India!! jaja
Poca cosa mes per aqui, que i love you.

I AQUESTA PENYA VA INVENTAR ES IOGA?

Mare meva, aixo es estres i lo demes son tonteries.
Nomes arribar a l`aeroport, de miracle no atropellam unes 50 persones als carrers de Delhi encoratatjats al ritme de les tables el sitar i les veus femenines estridents, quina moral. Ah! i aqui no funcionen els intermitents, la ma de la dreta (aqui menen per l`esquerra) toca el claxon constantment, com si fos una melodia que no atura de sonar. I aixo ho fan sense aturar 13 milions de persones a cada segon. Crec que sera recomanable quedar a la ciutat el menys temps possible i comencar a pirar a vinares/varanasi/benares.
Aqui el companyerisme occidental es brutal. Es que es veure una persona amb pinta d`europeu i quan te n`adones ja vos heu donat telefons i sou friends for life.
Ja m`havien advertit de les olors diferents, pero no de la puta pesta que fan alguns carrers pels que te toca passar, a vegades has de reprimir les ganes de vomitar!
Ara mateix acaben de venir-me a veure els dos col.legues francesos que he conegut avui demati a demanar perdo per arribar tard, si es que son mes bons xavals...
Spiritual hindi sounds everywhere.
No saps on mirar quan camines: si als ulls de la gent de la qual i sense que ho puguis evitar sospites de les seves intencions, o en terra per no trepitjar qualque despedici huma o animal.

Almost done!

Són els dies abans de partir quan és important contactar amb la gent que vols veure, pillar un bon hostel i planificar l'arribada des de l'aeroport, pensar què faràs i quins dies, no oblidar el cable USB per poder penjar fotos in situ, vacunar-te, validar el visat, comprar-te la lonely planet (en aquest cas del Rajastan)...
Fa uns dies he decubert Couch Surfing, una eina més que indicada pels aventurers intrèpids que se tiren a vitjar pel món fora manies i amb ganes de conèixer gent nova. Pots cercar gent de tot el planeta amb qui comparteixes un mínim de coses, i que estan disposades a quedar amb els viatgers que visitin la seva ciutat: fer un cafè, o fins i tot deixar-te domir a ca seva!
La primera aturada és Delhi, concretament Paharganj, com supòs que fan la gran majoria de motxileros que hi viatgen.
Des d'allà actualitzaré el blog... o ja estaré meditant i passaré de tot, ja ho veurem!

CAP AL PUNJABI!

Ja és un fet, aquest blog no és mort.
El mes de setembre, aprofitant les dues setmanes que tendré lliure entre la punxada amb The Toasters a la Fira del Disc de Mallorca , i l'inici de la educació church school, me'n vaig a Dheli!

A BAG FULL OF SOUL

Marroc.
Fotos de Casablanca, Rabat i Marrakesh.
Thank you again Ahmed!















M'ha acompanyat durant el viatge:

Dr. Calypso - Magreb Ska

A BAG FULL OF SOUL 1

Algunes fotos del Marroc:













Sons enregistrats al viatge a Marroc:

Romanç al Tren Marrakesh - Casablanca

A BAG FULL OF SOUL 2

Més fotos de Marroc:













I no us podeu perdre:

Anem a plaça + nos echan del bar!

EBANO

Un libro con alma africana
JAVIER PEREZ DE ALBENIZ
El reportaje es el género estrella del periodismo. Y el reportero, el periodista en estado puro. Esta raza en extinción evita que su trasero se llague en las sillas de la redacción, recorre el planeta analizando los hechos y las personas, y después se lo cuenta a sus lectores para que éstos sientan el mundo igual de ancho pero mucho menos ajeno.

Kapuscinski es el rey de los reporteros. Y Ebano su última obra maestra, un reportaje de 340 páginas en el que nos invita a acompañarle por sus correrías africanas. El dice que se trata de un diario íntimo, un libro autobiográfico. Y debe ser así, porque en cada línea de texto queda muy claro que este escritor polaco lleva Africa en la sangre, en el corazón y en la memoria. Ebano evita los tópicos que atenazan a este continente, maltratado por la suerte y la historia, y describe su cara oculta, esa que ha sido dibujada por la violencia, el dolor, la derrota y las luchas por el poder.

El viaje comienza en los primeros años de la independencia, días de júbilo y esperanza. Y termina hace pocos meses, empañado por el brutal genocidio de los Grandes Lagos. Hemos estrenado un nuevo siglo, pero Africa sigue anclada en el pasado, en la derrota. Kapuscinski ha recorrido durante las últimas décadas este escenario despiadado, y lo ha hecho evitando los caminos oficiales: nada de embajadas, palacios, conferencias de prensa o bailes de salón. Su descripción de los golpes de estado, de las despiadadas luchas por el poder y del genocidio de un millón de tútsis son simplemente perfectas. Nadie como él para contarnos a qué huele un pescado secándose al sol, cómo suena un tambor fúnebre, a qué saben unas algas fermentadas. Son las vigorosas crónicas contemporáneas de un vagabundo plenamente consciente de que Africa es demasiado salvaje para no sangrar, demasiado grande para poder ser descrita: «En la realidad, y salvo por el nombre geográfico, no existe. Es un océano, un planeta aparte, todo un cosmos heterogéneo y de una riqueza extraordinaria».

Este libro, ejemplo perfecto de cómo deben mezclarse información, filosofía e historia, debería entregarse a los alumnos de periodismo nada más traspasar el umbral de la facultad. Y es que el periodismo sin reportajes, y sin reporteros totales como Kapuscinski, sería menos sorprendente y mucho más triste y aburrido.

A LES PRIMERES DE CANVI

Acab de crear un altre blog, el segon, i amb el nom com una continuació, un àlies de jo mateix però ben enfora, com més lluny millor. Phono a Orient, un blog on no escriuré d'allò que ja m'és conegut, sinó sobre els descobriments a viatges pel món no occidental.

De moment un passatge Madrid-Casablanca i les connexions amb Palma.