Mare meva, aixo es estres i lo demes son tonteries.
Nomes arribar a l`aeroport, de miracle no atropellam unes 50 persones als carrers de Delhi encoratatjats al ritme de les tables el sitar i les veus femenines estridents, quina moral. Ah! i aqui no funcionen els intermitents, la ma de la dreta (aqui menen per l`esquerra) toca el claxon constantment, com si fos una melodia que no atura de sonar. I aixo ho fan sense aturar 13 milions de persones a cada segon. Crec que sera recomanable quedar a la ciutat el menys temps possible i comencar a pirar a vinares/varanasi/benares.
Aqui el companyerisme occidental es brutal. Es que es veure una persona amb pinta d`europeu i quan te n`adones ja vos heu donat telefons i sou friends for life.
Ja m`havien advertit de les olors diferents, pero no de la puta pesta que fan alguns carrers pels que te toca passar, a vegades has de reprimir les ganes de vomitar!
Ara mateix acaben de venir-me a veure els dos col.legues francesos que he conegut avui demati a demanar perdo per arribar tard, si es que son mes bons xavals...
Spiritual hindi sounds everywhere.
No saps on mirar quan camines: si als ulls de la gent de la qual i sense que ho puguis evitar sospites de les seves intencions, o en terra per no trepitjar qualque despedici huma o animal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada